dijous, 15 de juliol del 2010

2 anys després...

Mes val tard que mai… Diuen, moltes vegades, els inconstants.

Amb les ganes que vaig fer el blog, com puc haver trigat dos anys en fer una altre entrada? Millor no penso en els motius, són per emprenyar-se.
Si reviso dos anys enrere, es realment impressionant la de coses que han passat tant en el món com en el meu mon. No val la pena, ara per ara, detallar-les. Però si m’han deixat cansat, desganat, més apàtic que mai. Desenganyat i descregut, sobre tot, de les persones i també de mi mateix.

Ja tenien raó el pare del “esperpento”, els seguidors del cinisme i els sarcàstics. I tant! Es per llogar-hi cadires!!!

Ara que m'he recordat de "això" del blog potser anar fent entrades per ” vomitar” certs pensaments m’anirà be.

Salut senyors i senyores!!! Que tal i com em va dir un estrany company de viatge “es el millor que se li pot desitjar a una persona...”


El bany al fons...

Com arreglar el món?

Un científic vivia preocupat amb els problemes del món. Passaven els anys i no trobava la solució. Un dia, el seu fill de set anys va ent...