Amb les ganes que vaig fer el blog, com puc haver trigat dos anys en fer una altre entrada? Millor no penso en els motius, són per emprenyar-se.
Si reviso dos anys enrere, es realment impressionant la de coses que han passat tant en el món com en el meu mon. No val la pena, ara per ara, detallar-les. Però si m’han deixat cansat, desganat, més apàtic que mai. Desenganyat i descregut, sobre tot, de les persones i també de mi mateix.
Ja tenien raó el pare del “esperpento”, els seguidors del cinisme i els sarcàstics. I tant! Es per llogar-hi cadires!!!
Ara que m'he recordat de "això" del blog potser anar fent entrades per ” vomitar” certs pensaments m’anirà be.
Salut senyors i senyores!!! Que tal i com em va dir un estrany company de viatge “es el millor que se li pot desitjar a una persona...”
El bany al fons...